Emissió 10 - La reconstrucció de la Mola el 1949 (tota una novel.la)

Això és La Mola

La desena emissió d'Això és la Mola reviu, a través de diversos testimonis, la voluntariosa i dura reconstrucció de Sant Llorenç del Munt als anys 40 i 50 i tots els esforços que es van fer en aquell temps per revifar l’esperit excursionista després de la guerra civil. El fil conductor de la narració és la Maria Casals (nascuda el 1920) que, conjuntament amb el seu marit, el Joan Ros (ja difunt), van assumir el paper més sacrificat: pujar a viure el 1949 dalt d’un cim on només hi havia uns edificis molt precaris, sense aigua ni llum ni telèfon. La reconstrucció de La Mola té tots els ingredients d'una novel.la: una parella avançada a la seva època, uns empresaris preocupats per la muntanya, uns comtes, uns maquis, la guàrdia civil, uns caçadors furtius, unes magnífiques revetlles amb càntics, uns murs molt antics, dos rucs, 100 gallines i unes ombres fantasmagòriques. La iniciativa de recuperar la Mola va sorgir d’un grup d’excursionistes notables de Barcelona, Terrassa i Sabadell. Coneixedors de l’activitat que havia tingut abans de la guerra civil, es van quedar molt preocupats al veure com el Monestir i els edificis annexes havien quedat abandonats i condemnats a l’enrunament. A més, ja gairebé no hi pujava ningú, ni tan sols els diumenges. L’última persona que havia intentat fer-se càrrec de la Mola, Francesc Altarriba, conegut com el Sagalés, va abandonar després de la mort de la seva dona, Maria Bigai, i d’haver tingut que viure més de la caritat que del seu treball. Per dur a terme l’operació de salvament de la Mola es va constituir el grup d’Amics de la Muntanya de Sant Llorenç, que estava format inicialment per: Membre de Barcelona: - Virgili E. Garcia i Marià. - Miquel Saperas i Auví. - Jeroni Martorell i Terrats. - Josep Maria Ros i Vila. - Josep Escudé i Gibert. Membre de Sabadell: - Joan Alsina i Giralt. - Joan Font i Almirall. - Camí Lluch i Solé. Membres de Terrassa: - Josep Comas i Casas. - Manuel Aurell i Targarona. - Pau Gorina i Gabarró. Posteriorment també es va incorporar en Lluís Vergés i Solà, de Castellar del Vallès, i el 1954 ho van fer Narcis Bacardit i Puig i Joan Morral i Seall (tots dos de Terrassa). El grup va néixer de l’impuls principalment dels membres barcelonins, del Centre Excursionista de Catalunya. En Manuel Planchat i Villacampa, expresident del Centre Excursionista de Terrassa, recorda en el programa que històricament “el Catalunya” ja havia prestat molta atenció a Sant Llorenç del Munt. Com exemple recorda que la primera cursa fins el cim de la Mola ja havia estat promoguda per ells. En Planchat lamenta que s’estigui silenciant la gran tasca desenvolupada pels Amics de la Muntanya ja que va ser fonamental per a recuperar l’esperit excursionista de la Mola i posar les bases del parc natural. Els membres dels Amics, especialments els del Vallès, es van encarregar de demanar donacions per a fer possible pagar les obres de reconstrucció. Fins i tot es van fer segells per a recaptar diners. Només per a acabar una última part de les construccions es va demanar un crèdit, que Maria Casals afirma que va pagar el matrimoni Ros-Casals. Abans de dur a terme el seu ambiciós projecte, els Amics van obtenir l’aprovació de la família Quadras, que eren fins a la declaració de Parc Natural els propietaris de tota la muntanya de La Mola, i que van estar igualment implicats en tot. Els Quadras tenen des del 1917 el títol vaticà de comtes de Sant Llorens, concedit pel papa Benet XV i reconegut per l’Estat espanyol. Amb el vist-i-plau dels Quadras, els Amics van perfilar l’operació de salvament. Més informació: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/