Capítol 49xT2 - Cremant escoles (quan no queda una estàtua en peu)

Solano & Tur

Comencen el programa anunciant que fan ràdio sensorial i fent una cata de l'olor que fa la cotxera. A continuació una de les grans preguntes de la humanitat; les coses són el que pareixen o tendim a pensar que hi ha més del que hi ha. I ja que no els interessa la realitat parlen d'educació. Atenció al titular: cremem escoles. Ximo es dirigix als pares i mares per dir-los que els xiquets quan van a escola no aprenen res. Segon titular. Youtube i les xarxes són escola per als xiquest i a Joan aprofita per posar l'exemple d'un xic americà que s'ha fet molt famós i que es va criar en una família ultracatòlica. Segons ell, la seua educació és fa forjar en internet. És va autoeducar. A Ximo li pega per dir totes les sigles del sistema educatiu dels 80 i dir què significa dins de l'analisi profund que estàn fent. S'emboliquen a parlar que la societat va al revés. Els adults volen ser xiquets sempre i convertir als menuts en grans massa ràpid. I en la recerca de l'eterna joventut i fugir de problemes i responsabilitats apareix Vox que en una frase et soluciona l'atur, el canvi climàtic i això de Catalunya. Creuen que amb Kuppers, el coach, els xiquets podrien parlar ja abans d'arribar a aquest món, encara que la neurociència diu que el cervell està preparat per a aprendre bé a partir dels 6 anys. Després de fer promoció dels productes de Sabor de València i de les entrevistes de Solano i Tur en som 3, tornen a les educacions alternatives. Entre elles la Waldorf que igual és una salsa que un hotels que una corrent pedagògica. I entren en les escoles asfaltades i que no hi ha jardins i que si no volem que els xiquets s'embruten i per això vinga ciment. Els xiquets van contents a l'escola. Presenten un estudi sobre les raons a les quals als xiquets no els agrada en general anar a classe. Obrim consultori perquè Ximo recorda que ell no va anar a escola perquè estava a l'hospital. I Joan decideix obrir consulta psicològica amb Ximo que fa temps que no ho feien. Parlen de es vistes que tenia, de la seua dèria pels trens i aeroports i imaginar històries i del preu de les taronges de fa 35 anys. I després tornen a una escola que només vol resultats i productivitat i talla la creativitat. I s'emboliquen molt i acaben parlant del fill de Joan que està en Estonia i de com donen matemàtiques. Ximo diu que els 'pijos' són odiosos i Joan li diu que en la seua escola no hi havien, només delinqüents que es cagaven (literalment) a classe. Aleshores ningú pare els acompanyava a l'escola. I després de tanta educació parlen de Thommas Jefferson perquè la setmana passada no van dir que era un esclavista i que acaben de retitat la seua estàtua del museu d'història de Nova York. Ja que estan política internacional fan dues pinzellades de la intervenció de Rússia en Àfrica. Acaben parlant de capitals i de Burkina Faso i arriben a la conclusió que les coses són més del que pareixen. També parlen de Theodore Roosevelt i que va ser l'inventor del podcast.